Diario Red
Menu
Menu
Diario Red

L’edifici del barri de Safranar, on s’ha reallotjat als veïns afectats per l’incendi — Rober Solsona / Europa Press / ContactoPhoto

El PP va recórrer el decret de tanteig i retracte impulsat per Illueca pel qual va adquirir l’edifici on ha reallotjat a les famílies afectades per l’incendi de Nou Campanar

L’alcaldessa de València, María José Catalá (PP) emprà el tanteig per a comprar el bloc de pisos després de la desestimació del recurs per part del Tribunal Constitucional


L’Ajuntament de València ha destinat als afectats de l’incendi de Nou Campanar l’edifici de 131 habitatges públics de nova construcció situat al barri de Safranar.

Concretament, l’alcaldessa del Partit Popular, María José Catalá, va poder finalitzar la compra, començada per l’anterior govern local Compromís-PSPV, mitjançant el dret de tanteig, impulsat per un decret del govern del Botànic (PSPV, Compromís i Unides Podem).

Aquest decret va ser recorregut per senadors pel Partit Popular davant el Tribunal Constitucional. Des del partit de l’actual alcaldessa, justificaven aquest recurs perquè “atempta contra la propietat privada”, tal com afirmà Javier Maroto.

“Cada vegada que els socialistes, Podem i Compromís van de la mà, s’ataca la propietat privada”, va assegurar Maroto en una roda de premsa en la qual els 53 senadors populars presentaren aquest recurs. “La intervenció i l’atac a la propietat privada no va amb el PP”, acabà de sentenciar Maroto.

A més, l’aleshores líder del PPCV, Isabel Bonig, denuncià que el decret era inconstitucional “perquè envaeix les competències que són de l’Estat en exclusiva”.

Però finalment el Tribunal Constitucional desestimà el recurs, ja que es considerava que en aquell moment era urgent i necessari trobar solucions per a l’accés a l’habitatge per a persones vulnerables. A més, el decret llei permetia que es poguera “donar una ràpida resposta per resoldre les necessitats d’habitatge de col·lectius vulnerables”.

En què consisteix el dret de tanteig i retracte?

El decret llei va ser impulsat des de la Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, liderada per Héctor Illueca, d’Unides Podem.

Aquest decret llei incloïa els drets de tanteig i retracte, que són drets d’adquisició preferent. Tal com explicaven des de la Conselleria, aquests drets permeten al titular, en aquest cas la Generalitat, adquirir un bé amb preferència a qualsevol altra persona que estiguera interessada en la compra d’aquest bé i en les mateixes condicions oferides (preu, forma de pagament, etc.). Este decret permetia que els ajuntaments també s’acolliren a aquest dret d’adquisició preferent.

La diferència entre tanteig i retracte és que la primera, l’emprada per Catalá, la preferència d’adquisició s’exercita abans que es realitze la transmissió del bé, mentre que amb retracte és després de l’operació.

Segons dades de la Conselleria, gràcies al decret aprovat a 2020, fins a març de 2023 ja s’havia adquirit 818 habitatges en un total de 76 municipis. El preu mitjà mitjançant el tanteig i retracte és un 10% menys que la compra per via directa i fins a un 35% més assequibles que per via concurs.

A aquestes dades cal sumar aquelles vivendes que han anat adquirint els ajuntaments, com el cas del de València, que s’han acollit a aquest decret.

Quan es va conéixer la sentència del Tribunal Constitucional, Illueca celebrà la ratificació del decret criticant que els populars eren “lobbistes que defensen als fons voltor”.

L’adquisició de l’edifici de Safranar va ser iniciat per l’anterior govern de Joan Ribó i Sandra Gómez, que va obrir l’expedient previ per a començar la compra mitjançant el tanteig i retracte recollit al decret llei. Però davant les eleccions, el projecte d’adquisició no va arribar a temps per debatir-ho a la Junta del Govern Local. Poc després de la desestimació del recurs dels populars, Catalá va poder finalitzar la compra d’aquest bloc de pisos.

Sandra Gómez, exvicealcaldessa del PSPV, ha volgut remarcar que, “sense voler fer cap crítica”, cal fer una “reflexió política de què les polítiques socials i els serveis públics cal cuidar-los i protegir-los, perquè a tothom ens pot fer falta”.

Davant els medis, Gómez deia que el decret que aprovà la Generalitat Valenciana “ha permés tindre a disposició un bloc de pisos per a poder oferir de forma ràpida i àgil. Crec que va ser una bona llei i que va ser una mala decisió recórrer-la davant el Tribunal Constitucional com va fer el Partit Popular”.


Madrid –

Nada de esto sería posible sin tu ayuda

Y únete a nuestros canales de Telegram y Whatsapp para recibir las últimas noticias

Compartir

Editorial

  • ¿Se debe dar voz a los que justifican un genocidio?

    Un embajador de un país que está llevando a cabo un genocidio lo que va a hacer ante todas y cada una de las preguntas de la periodista es justificar los crímenes contra la humanidad que está perpetrando su gobierno