Guillem Agulló, ni oblit ni perdó: el crim polític que no va ser “una baralla de xavals”

Aquesta setmana s’han complit 31 anys de l’assassinat del jove que es convertí en símbol de l’antifeixisme. Enguany està marcat per la retirada del premi en el seu nom per part dels socis del Consell PP-Vox

---

31 anys des d’aquella tràgica nit de 1993 en la que Guillem Agulló, un jove valencià antifeixista de només 18 anys, va ser assassinat per un grup de neonazis a Montanejos (Castelló) amb una apunyalada al cor. Un assassinat amb un judici en el qual el factor polític com a mòbil va ser rebutjat.

Odi polític venut com una “baralla de xavals”

Agulló, natural de Burjassot (València) militava a Maulets, una organització independentista i antifeixista, i també participava en el col·lectiu antiracista SHARP —l’acrònim anglés de “Skinheads contra els prejudicis radicals”— una agrupació que al contrari d’altres grups de skinheads, abocaven per l’antiracisme i eren contraris a la violència. Eren anys convulsos, en els que el PP començà a guanyar al País Valencià i l’antifeixisme era perseguit per grups de nazis.

El dia de la seua mort, 11 d’abril de 1993, Agulló era a Montanejos, d’acampada amb els seus amics per les vacances de Pasqua. Aquella fatídica nit un grup de neonazis van assaltar a Guillem. Els membres d’aquest grup sostenien a Agulló mentre que un d’ells, Pedro Cuevas —qui va pertànyer a Acción Radical, grup nazi nascut el mateix dia de l’aniversari de Hitler— li assestà una punyalada amb un ganivet al cor que acabà amb la vida del jove de tan sols 18 anys, i després marxaren al crit “¡Arriba España!”, amb els braços en alt i cantant el Cara al Sol. La policia no va ser capaç de trobar ni aquella nit ni l’endemà als culpables, entregant-se ells mateixos.

El judici va tindre lloc dos anys després a Castelló de la Plana. Davant els jutjats de l’Audiència de Castelló, centenars de persones es concentraren per donar suport a la família, a més de diferents manifestacions en contra de les agressions feixistes en les quals la policia va carregar durament contra els manifestants.

Aquest judici va estar marcat per l’intent de despolititzar per part de la defensa l’assassinat de Guillem. Encara la vinculació dels cinc acusats a grups neonazis i testimonis que certificaven aquests crits feixistes, l’advocat defenia que no era un assassinat per qüestions ideològiques perquè “no hi havia cap víctima ni amics de ningú que tinga color, raça o religió inclús distinta de les que pertany a les parts”. “¿On està el racisme i l’antiracisme en l’assumpte de Montanejos?” es preguntà l’advocat, obviant el conjunt de valors i idees que Agulló defensava.

Finalment, el jutge va condemnar a Pedro Cuevas a 14 anys de presó per homicidi, encara que va estar en llibertat només 4 anys després per bon comportament. La resta d’acusats quedà absolta baix l’argument de la defensa que el jutge va comprar: va ser “una baralla de xavals”, negant que fora un crim polític.

Però això es va desmuntar anys després, quan Pedro Cuevas va ser detingut a 2005 en el marc de l’ ‘Operació Pázer’ contra l’organització neonazi Frente Antisistema (FAS), la qual es dedicava a furtar i vendre armes il·legals i organitzar persecucions a persones d’esquerra. Cuevas quedà absolt i dos anys més tard es presentà a les eleccions municipals de 2007 de Xiva per Alianza Nacional, partit neonazi creat també a 2005. És a dir, la seua pertinència a bandes neonazis després d’assassinar a Guillem refutà, junt amb els testimonis de les persones que ho presenciaren, que el crim va ser polític.

Després de la seua mort, la família no només hagué de suportar l’actuació de la Justícia que considera insuficient, sinó que també ha sigut assetjada i assetjada de forma contínua per grups d’ultradreta, inclús amb pintades o càntics ridiculitzant la figura de Guillem.

Però davant aquests grups, Guillem Agulló es va constituir com un símbol de l’antifeixisme homenatjat també des de la cultura. En 2020 es va estrenar la pel·lícula La Mort de Guillem, on basant-se en documents i testimonis, fan una representació de l’assassinat i posterior judici i repercussió. Al món de la música, també han dedicat cançons a Guillem com “No tingues por”, d’Obrint Pas i “No s’apaguen les estreles” de Xavi Sarrià.

Continua la lluita

En aquell moment, tots els partits polítics van condemnar l’assassinat d’Agulló, menys el Partit Popular, Unió Valenciana i Falange Española.

De fet, Carmen Salvador, la mare de Guillem, digué als medis: “Volia convidar a tota la dreta que no ha sigut capaç de donar-nos el condol a nosaltres, que se’l donen als pares dels assassins, perquè ho necessitaran més que nosaltres. Nosaltres tenim un fill mort que viurà per sempre, però ells desgraciadament i sense saber-ho, engendraren i donaren vida a la mort”.

En els últims anys, hi ha hagut un augment significatiu de l’extrema dreta en tota Europa, que inclou Espanya i també el País Valencià. Des de juliol de 2023, el Consell de la Generalitat Valenciana està governat pel PP en coalició amb Vox.

Precisament, fa unes setmanes, PP i Vox eliminaren, a proposta d’aquest últim, el premi Guillem Agulló, amb el que es guardonava a persones o entitats que lluiten contra delictes d’odi. L’argument del partit liderat per l’extorero i actual vicepresident de Cultura i Esport, Vicente Barrera, al·legava que l’elecció del nom “era unilateral”.

També des de Vox, a l’Ajuntament de Valencià, es proposà retirar el nom de Guillem d’un carrer de la ciutat perquè és “una imposició d’una part dels valencians que ja no és majoritària”. Aquesta vegada el PP cedí a la pressió majoritària i no donà suport a la proposta.

Això va ser recordat el dijous passat a Burjassot, el seu poble, on hi hagué una concentració organitzada per la Comissió 31 anys amb Guillem. Tal com arreplegà Europa Press, els assistents corejaren “Guillem Agulló, ni oblit ni perdó”, reivindicant que la seua morta està ara “més viva que mai” i denunciant els “constants atacs” de la ultradreta cap a Guillem i la cultura i llengua valenciana.

Precisament, sota el lema “Guillem assumim la teua lluita”, han advertit de la presència de la ultradreta que “ha arribat al govern de la Generalitat Valenciana i a les principals ciutats” del País Valencià. Han denunciat els “constants atacs davant la llengua, cultura, feministes i identitats dissidents”, assenyalant la retirada del Premi Guillem Agulló i la intenció de retirar el carrer de València per part de Vox. “Està en el centre de la diana del feixisme, perquè el seu record és la memòria de la lluita per la dignitat d’un país i de la seua gent”.

Davant aquesta “ofensiva reaccionària” d’ultradreta, els manifestants han volgut fer una crida per mobilitzar-se a la Diada del 25 d’abril: “El millor homenatge que li volem rendir es continuar lluitant”.

---